Drogues, es controlen?: El motorista Joan Garriga, tristament traspassat el mes d'agost, el cantant Pep Sala i Giovanna Valls, autora del llibre Aferrada a la vida, quina relació han tingut amb les drogues?Com se supera l'addicció a la drogues?Hi ha molta més droga de la que intuïm? En el discurs contra la droga som paternalistes? Innocents? En aquesta nova edició de La gent normal, testimonis excepcionals compartiran la seva experiència amb les drogues. Agnès Marquès acompanya Joan Garriga, excampió de motociclisme, a un circuit en el qual el pilot torna a pujar dalt d'una moto de competició, i parla sobre com el consum de cocaïna va truncar la seva carrera i com va passar de tenir-ho tot a quedar-se sol i viure pràcticament en la indigència. 'Quan s'acaben els diners, la gent fuig', diu per a La gent normal. Garriga també parla sobre les seves recaigudes amb un fort sentit de l'humor, 'el millor de les drogues és deixar-les¿ fins a la propera vegada' . Vivències que són compartides per la Giovanna Valls, autora d'Aferrada a la Vida i germana del primer ministre francès, Manel Valls. Un llibre on explica la seva batalla personal i íntima contra la seva addicció a les drogues durant la meitat de la seva vida. Des de com va començar, en una festa amb amics, de jove, fins a caure al pou de l'heroïna, que aconseguia robant. Experiència que explica en instituts, on parla sense pèls a la llengua sobre què a representat ser heroïnòmana i com ha aconseguit sortir-se'n, 'abans de recaure a la droga prefereixo morir-me'. El programa també compta amb el testimoni del cantant Pep Sala representant de tota una generació molt castigada per les drogues i que ell va patir molt de prop amb la pèrdua de companys i amics que es van quedar pel camí per culpa del seu consum. 'La diferència és que jo vaig tenir molta sort. Un dia se'm va posar malament i mai més'.Joan Garriga, Giovanna Valls i Pep Sala són alguns dels testimonis d'aquest nou programa de La gent normal que té com a object
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/la-gent-normal/drogues-es-controlen/video/5582671/
.......
Jo també em considero part de la gent normal i he de dir que, mai m'havia imaginat que acabaría dïent que, a la meva vida, vaig haver de donar una part d'aquesta a una persona depenent a les drogues.
No sé si dir que, vaig tenir la sort o la desgràcie de compartir sostre, amb una persona que semblava normal, pero que en el fons, patia de signes psicopàtics en comptes de psicòtics com conseqüència del consum de drogues diverses.
Va ser aquesta realitat, la que em va embolicar de mala manera cap a experiències emocionals i socials doloroses, que mai hauria desitjat per mí.
És quan es van mesurar el valors arrelats des de la meva infantesa per sobreviure i sostenir-me amb èxit davant la dependència mès inconscient que existeix, i ho és, la dependència al dolor emocional.
Enfermar-se amb un malalt psicològic, drogodependent si l'estat emocional del acompanyant és feble, és molt fàcil.
Van ser amics i persones que m'estime-van, les que em van sostenir i en van acompanyar emocionalmente per a sortir-me d'aquesta lluita per la veritat, la llibertat i la dignitat del ésser humà, i aixì assabentar-me dels riscos, que aquesta esperiència suposava.
Valoro com positiu d'aquesta experiència, el fet de comprobar que hi ha persones que volen sortir-se'n, que fan l'esforç, però que n'hi alguna cosa més, que es diu, "dependència" que fa gairebè impossible la veritable desintoxicació .
El valorar positivament aquesta lluita, fora de l'ull clìnic, és perillòs.
Penso que, mitjançant aquest reportatge, es pot sensibilizar als espectadors en primer lloc, en la prevenció del consum de drogues i en segòn lloc, respecte al maltractament que poden patir persones vinculades als consumidors que no volen o poden deixar el consum.
Una altre vegada, és d'agraïr la sensibilitat i tractament del tema i dels testimonis que permeten assabentar-se de realitats necesarias de donar a conèixar.
Isabel
http://www.ccma.cat/…/l…/drogues-es-controlen/video/5582671/
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/la-gent-normal/drogues-es-controlen/video/5582671/
.......
Jo també em considero part de la gent normal i he de dir que, mai m'havia imaginat que acabaría dïent que, a la meva vida, vaig haver de donar una part d'aquesta a una persona depenent a les drogues.
No sé si dir que, vaig tenir la sort o la desgràcie de compartir sostre, amb una persona que semblava normal, pero que en el fons, patia de signes psicopàtics en comptes de psicòtics com conseqüència del consum de drogues diverses.
Va ser aquesta realitat, la que em va embolicar de mala manera cap a experiències emocionals i socials doloroses, que mai hauria desitjat per mí.
És quan es van mesurar el valors arrelats des de la meva infantesa per sobreviure i sostenir-me amb èxit davant la dependència mès inconscient que existeix, i ho és, la dependència al dolor emocional.
Enfermar-se amb un malalt psicològic, drogodependent si l'estat emocional del acompanyant és feble, és molt fàcil.
Van ser amics i persones que m'estime-van, les que em van sostenir i en van acompanyar emocionalmente per a sortir-me d'aquesta lluita per la veritat, la llibertat i la dignitat del ésser humà, i aixì assabentar-me dels riscos, que aquesta esperiència suposava.
Valoro com positiu d'aquesta experiència, el fet de comprobar que hi ha persones que volen sortir-se'n, que fan l'esforç, però que n'hi alguna cosa més, que es diu, "dependència" que fa gairebè impossible la veritable desintoxicació .
El valorar positivament aquesta lluita, fora de l'ull clìnic, és perillòs.
Penso que, mitjançant aquest reportatge, es pot sensibilizar als espectadors en primer lloc, en la prevenció del consum de drogues i en segòn lloc, respecte al maltractament que poden patir persones vinculades als consumidors que no volen o poden deixar el consum.
Una altre vegada, és d'agraïr la sensibilitat i tractament del tema i dels testimonis que permeten assabentar-se de realitats necesarias de donar a conèixar.
Isabel
http://www.ccma.cat/…/l…/drogues-es-controlen/video/5582671/
