El paper de cèl·lules no neuronals en el Parkinson, demostrat per primer cop: La recerca d'investigadors de centres catalans obre la porta a nous enfocaments terapèutics
La siguiente noticia científica, señala lo siguiente:
""El papel de células no neuronales en el Parkinson, demostrado por primera vez
La búsqueda de investigadores de centros catalanes abre la puerta a nuevos enfoques terapéuticos
Un estudio llevado a cabo por investigadores de centros catalanes demuestra, por primera vez, el papel de células que no son neuronas en el Parkinson. Hasta ahora, la enfermedad sólo se ha asociado con la degeneración de neuronas que producen el neurotransmisor llamado dopamina. Ahora unas células llamadas astrocitos se convierten en un objetivo para hacer frente al Parkinson.
El estudio ha sido dirigido por Antonella Consiglio del IDIBELL (Idibell) y de Facultad de Medicina y Ciencias de la Salud de la Universidad de Barcelona (UB), y Ángel Raya, del Centro de Medicina Regenerativa de Barcelona, ubicado también en las instalaciones del IDIBELL. Se ha publicado en la revista "Stem Cell Reports".
Los investigadores han descubierto que las versiones defectuosas de unas células cerebrales humanas llamadas astrocitos están vinculadas a la acumulación de una proteína tóxica característica de la enfermedad de Parkinson, llamada α-sinucleína. Los astrocitos forman parte de las llamadas células gliales, que tienen un papel de apoyo y protección en el sistema nervioso central. Por ello, se consideraba que las causas había que buscar a las neuronas. El trabajo significa un cambio radical, como explica la doctora Consiglio:
"Nuestros resultados cambian completamente nuestra visión anterior de la participación de los astrocitos en la enfermedad de Parkinson. De verlos como células espectadoras principalmente con un papel protector, hemos pasado a considerarlas jugadores críticos que propagan la enfermedad y amplifican el grado de degeneración neuronal ".
Los análisis de muestras de tejido cerebral post mortem de pacientes con Parkinson permitieron constatar que tenían una acumulación anormal de α-sinucleína. Aún así, los investigadores lo consideraban un efecto secundario. Había una demostración experimental de su papel.
Células derivadas de pacientes
Para intentar demostrar este papel, los investigadores usaron células derivadas de pacientes de Parkinson con una mutación concreta, LRRK2. En colaboración con Eduardo Tolosa, de la Unidad de Parkinson y Trastornos del Movimiento del Hospital Clínico de Barcelona, generaron células glia derivadas de células madre. Así comprobaron que los astrocitos de los pacientes con Parkinson están alterados y acumulan niveles anormales de α-sinucleína.
El siguiente paso fue utilizar la técnica de edición genética CRISPR, crearon dos líneas de células: una de enfermos y una segunda de individuos sanos, para hacer de control. Transferida a las neuronas productoras de dopamina, dio lugar al acortamiento y desintegración de las ramas que las neuronas proyectan para comunicarse las unas con las otras (axones y dendritas). Esto provocó la muerte neuronal incluso de las neuronas de individuos sanos.
En cambio, cuando los astrocitos sanos se cultivaban con neuronas de pacientes con Parkinson, se regeneraban los axones y las dendritas y se impedía la acumulación de la α-sinucleína. Así se restablecía la función neuronal.
Efecto positivo de un fármaco
Los investigadores utilizaron un medicamento, desarrollado para tratar la acumulación intracelular anormal de materiales tóxicos, en los astrocitos de la enfermedad de Parkinson. Y observaron que prevenían la aparición de alteraciones en los astrocitos de los pacientes y la propagación de la enfermedad en las neuronas productoras de dopamina. Los resultados son positivos, pero todavía hay que ser cautos, como explica Ángel Raya:
"Si bien estos resultados allanan el camino para utilizar los astrocitos como una diana para nuevas terapias, hay mucho que aprender antes de que estos tratamientos puedan implementarse en seres humanos".
Antonella Consiglio reconoce que los autores han quedado sorprendidos por los resultados obtenidos. También resalta la participación de los pacientes, sin los cuales no habrían podido obtener las células para hacer estas búsquedas. Los próximos pasos, explica, "incluyen la investigación del papel de los astrocitos en el 85 al 90 por ciento de los casos de Parkinson que son esporádicos, sin causa genética conocida"."
https://www.ccma.cat/324/el-paper-de-cellules-no-neuronals-en-el-parkinson-demostrat-per-primer-cop/noticia/2897698/
"El paper de cèl·lules no neuronals en el Parkinson, demostrat per primer cop
La recerca d'investigadors de centres catalans obre la porta a nous enfocaments terapèutics
Un estudi dut a terme per investigadors de centres catalans demostra, per primer cop, el paper de cèl·lules que no són neurones en el Parkinson. Fins ara, la malaltia només s'ha associat amb la degeneració de neurones que produeixen el neurotransmissor anomenat dopamina. Ara unes cèl·lules anomenades astròcits es converteixen en un objectiu per fer front al Parkinson.
L'estudi ha estat dirigit per Antonella Consiglio de l'IDIBELL (Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge)i de Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona (UB), i Ángel Raya, del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona, ubicat també a les instal·lacions de l'IDIBELL. S'ha publicat a la revista "Stem Cell Reports".
Els investigadors han descobert que les versions defectuoses d'unes cèl·lules cerebrals humanes anomenades astròcits estan vinculades a l'acumulació d'una proteïna tòxica característica de la malaltia de Pàrkinson, anomenada α-sinucleïna. Els astròcits formen part de les anomenades cèl·lules glials, que tenen un paper de suport i protecció en el sistema nerviós central. Per això, es considerava que les causes s'havien de buscar a les neurones. El treball significa un canvi radical, com explica la doctora Consiglio:
"Els nostres resultats canvien completament la nostra visió anterior de la participació dels astròcits en la malaltia de Pàrkinson. De veure'ls com a cèl·lules espectadores principalment amb un paper protector, hem passat a considerar-les jugadors crítics que propaguen la malaltia i amplifiquen el grau de degeneració neuronal".
Les anàlisis de mostres de teixit cerebral post mortem de pacients amb Parkinson van permetre constatar que tenien una acumulació anormal de α-sinucleïna. Tot i així, els investigadors ho consideraven un efecte secundari. Calia una demostració experimental del seu paper.
Cèl·lules derivades de pacients
Per intentar demostrar aquest paper, els investigadors van fer servir cèl·lules derivades de pacients de Parkinson amb una mutació concreta, LRRK2. En col·laboració amb Eduardo Tolosa, de la Unitat de Parkinson i Trastorns del Moviment de l'Hospital Clínic de Barcelona, van generar cèl·lules glia derivades de cèl·lules mare. Així van comprovar que els astròcits dels pacients amb Parkinson estan alterats i acumulen nivells anormals de α-sinucleïna.
El següent pas va ser utilitzar la tècnica d'edició genètica CRISPR, van crear dues línies de cèl·lules: una de malalts i una segona d'individus sans, per fer de control. Transferida a les neurones productores de dopamina, va donar lloc a l'escurçament i desintegració de les branques que les neurones projecten per comunicar-se les unes amb els altres (àxons i dendrites). Això va provocar la mort neuronal fins i tot de les neurones d'individus sans.
En canvi, quan els astròcits sans es cultivaven amb neurones de pacients amb Parkinson, es regeneraven els àxons i les dendrites i s'impedia l'acumulació de l'α-sinucleïna. Així es restablia la funció neuronal.
Efecte positiu d'un fàrmac
Els investigadors van utilitzar un medicament, desenvolupat per tractar l'acumulació intracel·lular anormal de materials tòxics, en els astròcits de la malaltia de Pàrkinson. I van observar que prevenien l'aparició d'alteracions en els astròcits dels pacients i la propagació de la malaltia a les neurones productores de dopamina. Els resultats són positius, però encara cal ser cauts, com explica Ángel Raya:
"Si bé aquests resultats aplanen el camí per utilitzar els astròcits com una diana per noves teràpies, hi ha molt a aprendre abans que aquests tractaments puguin implementar-se en éssers humans".
Antonella Consiglio reconeix que els autors han quedat sorpresos pels resultats obtinguts. També ressalta la participació dels pacients, sense els quals no s'haurien pogut obtenir les cèl·lules per fer aquestes recerques. Els propers passos, explica, "inclouen la investigació del paper dels astròcits en el 85 al 90 per cent dels casos de Parkinson que són esporàdics, sense causa genètica coneguda"."
https://www.ccma.cat/324/el-paper-de-cellules-no-neuronals-en-el-parkinson-demostrat-per-primer-cop/noticia/2897698/
