Les persones amb TDAH tenen vora 8 vegades més probabilitats de consumir cànnabis

Les persones amb TDAH tenen vora 8 vegades més probabilitats de consumir cànnabis: Un equip internacional liderat des de Catalunya ha demostrat per primer cop que hi ha una base genètica compartida entre totes dues condicions
La noticia señala lo siguiente:
"Las personas con TDAH tienen borde 8 veces más probabilidades de consumir cannabis
Un equipo internacional liderado desde Cataluña ha demostrado por primera vez que existe una base genética compartida entre ambas condiciones
Las personas con TDAH (Trastorno de Déficit de Atención por Hiperactividad) tienen 7,9 veces más probabilidades que la población general de ser, en algún momento de la vida, consumidores de cannabis. Un equipo internacional liderado desde Cataluña ha demostrado por primera vez que existe una base genética compartida que aumenta este riesgo de adicción.

El hallazgo es fruto del trabajo de un amplio equipo internacional, liderado por el equipo de Psiquiatría, Salud Mental y Adicciones del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR). El estudio se ha publicado en la revista "Molecular Psychiatry".

Varios estudios en gemelos han demostrado que tanto el TDAH como la adicción al cannabis tienen una base genética. El 75% de los casos de TDAH y entre el 40 y el 50% de la adicción al cannabis se explican por factores genéticos. Pero ambos trastornos tienen un origen complejo y también influyen factores ambientales
También hay estudios que muestran un aumento significativo del riesgo de abuso de sustancias en adolescentes y adultos diagnosticados con TDAH. Faltaba, sin embargo, determinar qué genes podían influir en esta relación.

Y eso es lo que ha hecho este equipo formado por investigadores de varios grupos de investigación europeos y americanos. Se ha basado en el análisis del genoma completo de más de 85.000 personas. Se han descrito cuatro regiones genéticas compartidas y vínculos causales entre el TDAH y la adicción. La conclusión es que las personas con TDAH tienen más predisposición genética al consumo de cannabis en comparación con las personas sin TDAH.

Para Marta Ribasés, investigadora principal del grupo de Psiquiatría, Salud Mental y Adicciones del VHIR, esto permite una política preventiva:

"Los resultados refuerzan la necesidad de llevar a cabo una prevención del consumo de cannabis en el contexto del TDAH en intervenciones clínicas."

Estudios genéticos futuros deberán proporcionar información sobre los mecanismos biológicos subyacentes en ambas condiciones.

Los investigadores del VHIR también participaron en un estudio publicado en septiembre pasado en el que se demostraba que la predisposición al consumo de cannabis y la esquizofrenia comparten base genética."

https://www.ccma.cat/324/les-persones-amb-tdah-tenen-vora-8-vegades-mes-probabilitats-de-consumir-cannabis/noticia/2897929/

"Les persones amb TDAH tenen vora 8 vegades més probabilitats de consumir cànnabis
Un equip internacional liderat des de Catalunya ha demostrat per primer cop que hi ha una base genètica compartida entre totes dues condicions
Les persones amb TDAH (Trastorn de Dèficit d'Atenció per Hiperactivitat) tenen 7,9 vegades més probabilitats que la població general de ser, en algun moment de la vida, consumidors de cànnabis. Un equip internacional liderat des de Catalunya ha demostrat per primer cop que hi ha una base genètica compartida que augmenta aquest risc d'addicció.

La troballa és fruit de la feina d'un ampli equip internacional, liderat per l'equip de Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR). L'estudi s'ha publicat a la revista "Molecular Psychiatry".

Diversos estudis en bessons han demostrat que tant el TDAH com l'addicció al cànnabis tenen una base genètica. El 75% dels casos de TDAH i entre el 40 i el 50% de l'addicció al cànnabis s'expliquen per factors genètics. Però tots dos trastorns tenen un origen complex i també hi influeixen factors ambientals.
També hi ha estudis que mostren un augment significatiu del risc d'abús de substàncies en adolescents i adults diagnosticats amb TDAH. Faltava, però, determinar quins gens podien influir en aquesta relació.

I això és el que ha fet aquest equip format per investigadors de diversos grups de recerca europeus i americans. S'ha basat en l'anàlisi del genoma complet de més de 85.000 persones. S'han descrit quatre regions genètiques compartides i vincles causals entre el TDAH i l'addicció. La conclusió és que les persones amb TDAH tenen més predisposició genètica al consum de cànnabis en comparació amb les persones sense TDAH.

Per a Marta Ribasés, investigadora principal del grup de Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions del VHIR, això permet una política preventiva:

"Els resultats reforcen la necessitat de dur a terme una prevenció del consum de cànnabis en el context del TDAH en intervencions clíniques."

Estudis genètics futurs hauran de proporcionar informació sobre els mecanismes biològics subjacents en totes dues condicions.

Els investigadors del VHIR també van participar en un estudi publicat el setembre passat en què es demostrava que la predisposició al consum de cànnabis i a l'esquizofrènia comparteixen base genètica."
https://www.ccma.cat/324/les-persones-amb-tdah-tenen-vora-8-vegades-mes-probabilitats-de-consumir-cannabis/noticia/2897929/

El paper de cèl·lules no neuronals en el Parkinson, demostrat per primer cop

El paper de cèl·lules no neuronals en el Parkinson, demostrat per primer cop: La recerca d'investigadors de centres catalans obre la porta a nous enfocaments terapèutics

La siguiente noticia científica, señala lo siguiente:
""El papel de células no neuronales en el Parkinson, demostrado por primera vez
La búsqueda de investigadores de centros catalanes abre la puerta a nuevos enfoques terapéuticos
Un estudio llevado a cabo por investigadores de centros catalanes demuestra, por primera vez, el papel de células que no son neuronas en el Parkinson. Hasta ahora, la enfermedad sólo se ha asociado con la degeneración de neuronas que producen el neurotransmisor llamado dopamina. Ahora unas células llamadas astrocitos se convierten en un objetivo para hacer frente al Parkinson.

El estudio ha sido dirigido por Antonella Consiglio del IDIBELL (Idibell) y de Facultad de Medicina y Ciencias de la Salud de la Universidad de Barcelona (UB), y Ángel Raya, del Centro de Medicina Regenerativa de Barcelona, ubicado también en las instalaciones del IDIBELL. Se ha publicado en la revista "Stem Cell Reports".

Los investigadores han descubierto que las versiones defectuosas de unas células cerebrales humanas llamadas astrocitos están vinculadas a la acumulación de una proteína tóxica característica de la enfermedad de Parkinson, llamada α-sinucleína. Los astrocitos forman parte de las llamadas células gliales, que tienen un papel de apoyo y protección en el sistema nervioso central. Por ello, se consideraba que las causas había que buscar a las neuronas. El trabajo significa un cambio radical, como explica la doctora Consiglio:

"Nuestros resultados cambian completamente nuestra visión anterior de la participación de los astrocitos en la enfermedad de Parkinson. De verlos como células espectadoras principalmente con un papel protector, hemos pasado a considerarlas jugadores críticos que propagan la enfermedad y amplifican el grado de degeneración neuronal ".
Los análisis de muestras de tejido cerebral post mortem de pacientes con Parkinson permitieron constatar que tenían una acumulación anormal de α-sinucleína. Aún así, los investigadores lo consideraban un efecto secundario. Había una demostración experimental de su papel.

Células derivadas de pacientes

Para intentar demostrar este papel, los investigadores usaron células derivadas de pacientes de Parkinson con una mutación concreta, LRRK2. En colaboración con Eduardo Tolosa, de la Unidad de Parkinson y Trastornos del Movimiento del Hospital Clínico de Barcelona, generaron células glia derivadas de células madre. Así comprobaron que los astrocitos de los pacientes con Parkinson están alterados y acumulan niveles anormales de α-sinucleína.

El siguiente paso fue utilizar la técnica de edición genética CRISPR, crearon dos líneas de células: una de enfermos y una segunda de individuos sanos, para hacer de control. Transferida a las neuronas productoras de dopamina, dio lugar al acortamiento y desintegración de las ramas que las neuronas proyectan para comunicarse las unas con las otras (axones y dendritas). Esto provocó la muerte neuronal incluso de las neuronas de individuos sanos.

En cambio, cuando los astrocitos sanos se cultivaban con neuronas de pacientes con Parkinson, se regeneraban los axones y las dendritas y se impedía la acumulación de la α-sinucleína. Así se restablecía la función neuronal.

Efecto positivo de un fármaco

Los investigadores utilizaron un medicamento, desarrollado para tratar la acumulación intracelular anormal de materiales tóxicos, en los astrocitos de la enfermedad de Parkinson. Y observaron que prevenían la aparición de alteraciones en los astrocitos de los pacientes y la propagación de la enfermedad en las neuronas productoras de dopamina. Los resultados son positivos, pero todavía hay que ser cautos, como explica Ángel Raya:

"Si bien estos resultados allanan el camino para utilizar los astrocitos como una diana para nuevas terapias, hay mucho que aprender antes de que estos tratamientos puedan implementarse en seres humanos".

Antonella Consiglio reconoce que los autores han quedado sorprendidos por los resultados obtenidos. También resalta la participación de los pacientes, sin los cuales no habrían podido obtener las células para hacer estas búsquedas. Los próximos pasos, explica, "incluyen la investigación del papel de los astrocitos en el 85 al 90 por ciento de los casos de Parkinson que son esporádicos, sin causa genética conocida"."

https://www.ccma.cat/324/el-paper-de-cellules-no-neuronals-en-el-parkinson-demostrat-per-primer-cop/noticia/2897698/

"El paper de cèl·lules no neuronals en el Parkinson, demostrat per primer cop
La recerca d'investigadors de centres catalans obre la porta a nous enfocaments terapèutics
Un estudi dut a terme per investigadors de centres catalans demostra, per primer cop, el paper de cèl·lules que no són neurones en el Parkinson. Fins ara, la malaltia només s'ha associat amb la degeneració de neurones que produeixen el neurotransmissor anomenat dopamina. Ara unes cèl·lules anomenades astròcits es converteixen en un objectiu per fer front al Parkinson.

L'estudi ha estat dirigit per Antonella Consiglio de l'IDIBELL (Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge)i de Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona (UB), i Ángel Raya, del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona, ubicat també a les instal·lacions de l'IDIBELL. S'ha publicat a la revista "Stem Cell Reports".

Els investigadors han descobert que les versions defectuoses d'unes cèl·lules cerebrals humanes anomenades astròcits estan vinculades a l'acumulació d'una proteïna tòxica característica de la malaltia de Pàrkinson, anomenada α-sinucleïna. Els astròcits formen part de les anomenades cèl·lules glials, que tenen un paper de suport i protecció en el sistema nerviós central. Per això, es considerava que les causes s'havien de buscar a les neurones. El treball significa un canvi radical, com explica la doctora Consiglio:

"Els nostres resultats canvien completament la nostra visió anterior de la participació dels astròcits en la malaltia de Pàrkinson. De veure'ls com a cèl·lules espectadores principalment amb un paper protector, hem passat a considerar-les jugadors crítics que propaguen la malaltia i amplifiquen el grau de degeneració neuronal".
Les anàlisis de mostres de teixit cerebral post mortem de pacients amb Parkinson van permetre constatar que tenien una acumulació anormal de α-sinucleïna. Tot i així, els investigadors ho consideraven un efecte secundari. Calia una demostració experimental del seu paper.

Cèl·lules derivades de pacients

Per intentar demostrar aquest paper, els investigadors van fer servir cèl·lules derivades de pacients de Parkinson amb una mutació concreta, LRRK2. En col·laboració amb Eduardo Tolosa, de la Unitat de Parkinson i Trastorns del Moviment de l'Hospital Clínic de Barcelona, van generar cèl·lules glia derivades de cèl·lules mare. Així van comprovar que els astròcits dels pacients amb Parkinson estan alterats i acumulen nivells anormals de α-sinucleïna.

El següent pas va ser utilitzar la tècnica d'edició genètica CRISPR, van crear dues línies de cèl·lules: una de malalts i una segona d'individus sans, per fer de control. Transferida a les neurones productores de dopamina, va donar lloc a l'escurçament i desintegració de les branques que les neurones projecten per comunicar-se les unes amb els altres (àxons i dendrites). Això va provocar la mort neuronal fins i tot de les neurones d'individus sans.

En canvi, quan els astròcits sans es cultivaven amb neurones de pacients amb Parkinson, es regeneraven els àxons i les dendrites i s'impedia l'acumulació de l'α-sinucleïna. Així es restablia la funció neuronal.

Efecte positiu d'un fàrmac

Els investigadors van utilitzar un medicament, desenvolupat per tractar l'acumulació intracel·lular anormal de materials tòxics, en els astròcits de la malaltia de Pàrkinson. I van observar que prevenien l'aparició d'alteracions en els astròcits dels pacients i la propagació de la malaltia a les neurones productores de dopamina. Els resultats són positius, però encara cal ser cauts, com explica Ángel Raya:

"Si bé aquests resultats aplanen el camí per utilitzar els astròcits com una diana per noves teràpies, hi ha molt a aprendre abans que aquests tractaments puguin implementar-se en éssers humans".

Antonella Consiglio reconeix que els autors han quedat sorpresos pels resultats obtinguts. També ressalta la participació dels pacients, sense els quals no s'haurien pogut obtenir les cèl·lules per fer aquestes recerques. Els propers passos, explica, "inclouen la investigació del paper dels astròcits en el 85 al 90 per cent dels casos de Parkinson que són esporàdics, sense causa genètica coneguda"."

https://www.ccma.cat/324/el-paper-de-cellules-no-neuronals-en-el-parkinson-demostrat-per-primer-cop/noticia/2897698/

Per què prenem més o menys riscos? Ho portem als gens, però l'entorn hi influeix més

Per què prenem més o menys riscos? Ho portem als gens, però l'entorn hi influeix més: Un estudi amb un milió de persones detecta una influència moderada de 124 variants genètiques

CLASES DE QI GONG LI - Las 8 joyas - Clase 3

Versión Completa. Resiliencia: el dolor es inevitable, el sufrimiento es...

Llobarros i vieires, víctimes dels nanoplàstics, que poden passar a l'organisme humà

Llobarros i vieires, víctimes dels nanoplàstics, que poden passar a l'organisme humà

L'iceberg de la violència de gènere

L'iceberg de la violència de gènere: De la violència masclista, només en veiem la punta, el més explícit i que és titular als mitjans de comunicació. Però hi ha formes de comportaments més subtils i invisibles que permeten els casos més greus de masclisme, com pot ser la mort.

Respeto a uno mismo. Aprender a respetarse a sí mismo

De TV3.Cat Plastificats També al 30Minuts

http://www.ccma.cat/324/plastificats-som-eficients-en-la-gestio-dels-residus-plastics/noticia/2883565/

Interesante reportaje emitido por TV3.Cat, que merece difundirse dada la urgencia de remontar un daño medioambiental ocasionado por el plástico.
El análisis que presentan valoro que es una interesante necesidad de sensibilización medioambiental a nivel global
Isabel

http://www.ccma.cat/324/plastificats-som-eficients-en-la-gestio-dels-residus-plastics/noticia/2883565/

"Plastificats: "Ens acabarem menjant els nostres residus"
Els científics asseguren que els plàstics estan a la cadena tròfica i estem permanentment contaminats pels plàstics
Redacció
28/10/2018 - 12.48  Actualitzat 28/10/2018 - 16.23
Es calcula que al Mediterrani hi ha surant al voltant de 2.000 tones de partícules de plàstic. Hi ha molts estudis que demostren que els plàstics són a la cadena tròfica i són perjudicials per a la nostra salut.
Una part dels plàstics es reciclen, però encara n'hi ha molts que van a parar als abocadors o a les incineradores. Hi ha diverses veus que reclamen el sistema de retorn d'envasos. "30 minuts" aborda aquesta problemàtica amb el reportatge "Plastificats".
Vivim a l'era del plàstic.
Sense aquest material, el nostre entorn difícilment seria imaginable. La Unió Europea ha prohibit els plàstics d'un sol ús (plats, gots i coberts de plàstic) a partir del 2021.
La Comissió de Medi Ambient del Congrés dels Diputats va aprovar a l'abril que es prohibeixin els plats, gots i coberts de plàstic d'un sol ús a partir de l'1 de gener del 2020. També van prohibir les bosses de plàstic gratuïtes i reduir l'ús de les safates de poliestirè.
Només cal visitar un supermercat per detectar desenes de productes plastificats innecessàriament.
Com podem ser més eficients?
Un gran problema del plàstic és que es degrada molt lentament. Una ampolla es calcula que triga més de 400 anys a descompondre's. Entitats ecologistes aposten per la reutilització i reduir-ne l'ús.
(...)
Rosa Garcia, directora de la Fundació Prevenció Residus i Consum, assegura que si no fem res, "ens acabarem menjant els nostres residus":
"Necessitem apostar per mesures de reutilització, de reducció de residus, de sobreenvasat del plàstic, poder facilitar la venda a granel, poder retornar els envasos als establiments... reduir la càrrega tòxica dels nostres residus."
Funciona el reciclatge?
Fa 21 anys que es va implantar a Catalunya el primer contenidor groc. La campanya "Envàs on Vas" tenia com a objectiu conscienciar l'ús del contenidor groc per als envasos.
(...)
Miquel Roset, director de Retorna assegura que cal frenar d'alguna manera el consum de plàstic i creu que la millor manera seria el retorn a canvi de diners:
"Cada dia a Catalunya es recullen 5,5 milions d'envasos i llaunes"
Seria la manera de fer reciclar els qui no ho fan. La proposta xoca, però, frontalment amb els envasadors, que consideren suficient el sistema actual.
Reciclar a l'Àsia
Sovint els plàstics d'aquí marxen a l'estranger. Les empreses recicladores de l'Àsia competeixen en preus amb les d'aquí. Tenen menys costots i compren els plàstics més cars.
Christian Dios, director de Realplast, diu que una solució seria obligar el fabricant a tenir una traçabilitat del producte i que els seus residus acabessin en una recicladora europea.
A l'Àsia no tenen les mateixes exigències ni controls mediambientals. Els abocadors estan al costat de les vivendes i dels rius i tot va a parar al mar sense cap tipus de depuració d'aigües.
Impacte al mar
L'oceà Pacífic és un dels que té la contaminació més alta del planeta. Al Mediterrani hi ha partícules de plàstic pertot arreu. Aquestes micropartícules no es descomponen, al contrari, continuen el camí de la cadena tròfica i els ingereixen els animals marins que després mengem nosaltres.
(...)
Per al Mediterrani, les conseqüències es tradueixen en forma de petites partícules, invisibles a simple vista, que suren a l'aigua. Segons els científics, entre 1.000 i 3.000 tones de plàstic.
A la costa de Barcelona, els pescadors ja no hi feinegen perquè se'ls omplen les xarxes de plàstics i tovalloletes. Només en un any, 2015-2016, els pescadors van recollir 2.700 kg de residus de la costa de Barcelona  i uns 12.000 objectes, dels quals un 80% eren de plàstic ( sobretot bosses i envasos).
La major part hi ha arribat des de terra, transportada per rius i rieres.
Preocupació científica
La meitat de les gambes que es pesquen davant de Barcelona tenen fibres de plàstic a l'estómac. la directora del Grup de Salut en Animals Aquàtics de la UAB, Maite Carrassón, assegura que "s'estan incrementant els microplàstics al medi":
" Si continua, això podria tenir un impacte en la salut dels animals".
Notícia relacionda: L'any 2050 hi haurà més plàstics que peixos als oceans
L'epidemiòleg Miquel Porta assegura que això també te conseqüències per a la salut de les persones:
"Tot el que hi ha al medi ho trobem a l'interior de les persones. I, de plàstics, en trobem al cos de tothom, a la sang i a l'orina. Estem contaminats permanentment pels plàstics. Que no ens sorprengui si la gent té malalties inesperades."
Campanyes de conscienciació a la xarxa
Fa uns dies, Nathional Geographic ha engegat una campanya a les xarxes socials amb l'etqiueta #YoElijoPlaneta i moltes cares conegudes s'hi han sumat per conscienciar del mal que fa el plàstic a la Terra.
(...)"
http://www.ccma.cat/324/plastificats-som-eficients-en-la-gestio-dels-residus-plastics/noticia/2883565/

"Plastificados: "Nos acabaremos comiendo nuestros residuos"

Los científicos aseguran que los plásticos están en la cadena trófica y estamos permanentemente contaminados por los plásticos

redacción

28/10/2018 - 12:48 Actualizado 28.10.2018 - 16:23

Se calcula que en el Mediterráneo hay flotando alrededor de 2.000 toneladas de partículas de plástico. Hay muchos estudios que demuestran que los plásticos están en la cadena trófica y son perjudiciales para nuestra salud.

Una parte de los plásticos se reciclan, pero todavía hay muchos que van a parar a los vertederos o en las incineradoras. Hay varias voces que reclaman el sistema de retorno de envases. "30 minutos" aborda esta problemática con el reportaje "Plastificados".

Vivimos en la era del plástico.

Sin este material, nuestro entorno difícilmente sería imaginable. La Unión Europea ha prohibido los plásticos desechables (platos, vasos y cubiertos de plástico) a partir del 2.021.

La Comisión de Medio Ambiente del Congreso aprobó en abril que se prohíban los platos, vasos y cubiertos de plástico de un solo uso a partir del 1 de enero de 2020. También prohibieron las bolsas de plástico gratuitas y reducir el uso de las bandejas de poliestireno.

Basta visitar un supermercado para detectar decenas de productos plastificados innecesariamente.

¿Cómo podemos ser más eficientes? 

Un gran problema del plástico es que se degrada muy lentamente. Una botella se calcula que tarda más de 400 años en descomponerse. Entidades ecologistas apuestan por la reutilización y reducir su uso.

(...)

Rosa García, directora de la Fundación Prevención Residuos y Consumo, asegura que si no hacemos nada, "nos acabaremos comiendo nuestros residuos":

"Necesitamos apostar por medidas de reutilización, de reducción de residuos, de sobreenvasado del plástico, poder facilitar la venta a granel, poder devolver los envases a los establecimientos ... reducir la carga tóxica de nuestros residuos."

Funciona el reciclaje?

Hace 21 años que se implantó en Cataluña el primer contenedor amarillo. La campaña "Caja donde Vas" tenía como objetivo concienciar del uso del contenedor amarillo para los envases.

...)

Miquel Roset, director de Retorna asegura que hay que frenar de alguna manera el consumo de plástico y cree que la mejor manera sería el retorno a cambio de dinero:

"Cada día en Cataluña se recogen 5,5 millones de envases y latas"

Sería la manera de hacer reciclar los que no lo hacen. La propuesta choca, sin embargo, frontalmente con los envasadores, que consideran suficiente el sistema actual 

Reciclar en Asia

A menudo los plásticos de aquí se van al extranjero. Las empresas recicladoras de Asia compiten en precios con las de aquí. Tienen menos costots y comprende los plásticos más caros. 

Christian Dios, director de Realplast, dice que una solución sería obligar al fabricante a tener una trazabilidad del producto y que sus residuos acabaran en una recicladora europea.

En Asia no tienen las mismas exigencias ni controles medioambientales. Los vertederos están al lado de las viviendas y de los ríos y todo va a parar al mar sin ningún tipo de depuración de aguas.

Impacto en el mar 

El océano Pacífico es uno de los que tiene la contaminación más alta del planeta. En el Mediterráneo hay partículas de plástico por todas partes. Estas micropartículas no se descomponen, al contrario, siguen el camino de la cadena trófica y los ingieren los animales marinos que luego comemos nosotros.

(...)

Para el Mediterráneo, las consecuencias se traducen en forma de pequeñas partículas, invisibles a simple vista, que flotan en el agua. Según los científicos, entre 1.000 y 3.000 toneladas de plástico.

En la costa de Barcelona, ​​los pescadores ya no faenan porque les llenan las redes de plásticos y toallitas. Sólo en un año, 2015-2016, los pescadores recogieron 2.700 kg de residuos de la costa de Barcelona y unos 12.000 objetos, de los cuales un 80% eran de plástico (sobre todo bolsas y envases).

La mayor parte ha llegado desde tierra, transportada por ríos y arroyos. 

preocupación científica 

La mitad de las gambas que se pescan ante Barcelona tienen fibras de plástico en el estómago. la directora del Grupo de Salud en Animales Acuáticos de la UAB, Maite Carrassón, asegura que "se están incrementando los microplàstics al medio":

"Si continúa, esto podría tener un impacto en la salud de los animales".

Noticia relacionda: En 2050 habrá más plásticos que peces en los océanos

El epidemiólogo Miquel Porta asegura que esto también tiene consecuencias para la salud de las personas:

"Todo lo que hay en el medio lo encontramos en el interior de las personas. Y, de plásticos, encontramos el cuerpo de todos, en la sangre y la orina. Estamos contaminados permanentemente por los plásticos. Que no nos sorprenda si la gente tiene enfermedades inesperadas. "

Campañas de concienciación en la red

Hace unos días, Nathional Geographic ha puesto en marcha una campaña en las redes sociales con la etqiueta #YoElijoPlaneta y muchas caras conocidas se han sumado para concienciar del daño que hace el plástico en la Tierra.

(...)"

http://www.ccma.cat/324/plastificats-som-eficients-en-la-gestio-dels-residus-plastics/noticia/2883565/

La Historia de la Semana: Piper

La Historia de la Semana: Piper: En la historia de esta semana presento a un simpático y nuevo amigo: Piper , el pajarito que sale del nido y tiene que aprender a ganarse l...



Un bello e interesante material didáctico que comparte el blog "La Historia de Semana"
Para quienes aún no habíamos llegado a Piper, un cortometraje ganador de varios premios, siendo el más significativo un Óscar como el mejor cortometraje animado, nuesto amigo y administrador de este interesante blog, "La historia de la semana",  retoma un compartir con esta intensa y significativa historia que nos lleva a explorar en el versátil mundo de los valores, habilidades blandas y descubrimiento de estrategias en el manejo de emociones para una buena convivencia democrática.
Comparto con los amigos esta interesante propuesta pedagógica  que bien se puede desarrollar con preguntas dirigidas a explorar el conocimiento, el razonamiento y la percepción  con proyección personal y social.
Gracias José María por tus interesantes propuestas.
Un enlace que también recomiendo, es el siguiente:

http://www.eligeeducar.cl/secreto-pedagogico-detras-piper-tierno-didactico-corto-pixar

Isabel
Enlace de la "Historia de la Semana"

https://lahistoriadelasemana.blogspot.com/2018/03/piper.html?fbclid=IwAR0Xt6XwGSFtTgD0tpy3N7UJAwWvbAmrXZ5jz0XEjprFzNKr_R3rdEJkSQY


https://lahistoriadelasemana.blogspot.com/2018/03/piper.html?fbclid=IwAR0Xt6XwGSFtTgD0tpy
3N7UJAwWvbAmrXZ5jz0XEjprFzNKr_R3rdEJkSQY