La demència frontotemporal, una malaltia neurodegenerativa que canvia la personalitat: Ara, ressonàncies magnètiques més sensibles permeten avançar el diagnòstic d'aquesta malaltia
"La noticia señala:
"La demencia frontotemporal, una enfermedad neurodegenerativa que cambia la personalidad
Ahora, resonancias magnéticas más sensibles permiten avanzar el diagnóstico de esta enfermedad
Hay enfermedades muy difíciles de diagnosticar cuando comienzan los primeros síntomas. Es el caso de la demencia frontotemporal, una enfermedad neurodegenerativa minoritaria que puede comenzar entre los 40 y los 50 años.
A diferencia del Alzheimer, no afecta a la memoria, pero cambia completamente la personalidad de quien la padece, su manera de ser.
Esto es muy duro sobre todo para las personas de su entorno, que pueden pasar años sin saber qué tienen sus familiares. Ahora, una investigación catalana ayudará a avanzar los diagnósticos.
Los que tienen esta enfermedad se vuelven desinhibidos y dicen y hacen cosas inapropiadas. Apáticos, pierden el interés por lo que los rodea. Pueden parecer irresponsables y meterse en líos incluso legales. Por ejemplo, pueden gastarse todo el dinero en cosas banales o dejar de pagar impuestos, porque ya no lo ven importante. No calculan las consecuencias de sus actos.
La demencia frontotemporal cuesta mucho de diagnosticar, y eso conlleva muchos problemas, como explica Raquel Sánchez Valle, jefe de Neurología del Hospital Clínico-Idibaps, explica los problemas del diagnóstico tardío.
"Que las familias estén consultando especialistas, neurólogos, psiquiatras, tres o cuatro años, genera una gran ansiedad, y genera problemas tanto médicos como sociales."
Los diagnósticos equivocados hacen que a veces se les den tratamientos que no sólo no los mejoran los síntomas, sino que también los pueden empeorar.
Para Ignacio Illán Gala, neurólogo del Hospital de Sant Pau, es importante explicar a la familia que pasa.
"Es muy importante poder contar en el entorno del paciente, a la familia, que los cambios que están experimentando, que experimenta el paciente, se deben a una enfermedad neurodegenerativa, y que no es que el paciente se haya vuelto una mala persona . "
El problema es que la resonancia magnética hasta ahora sólo detectaba cambios en la forma del cerebro cuando la enfermedad ya estaba muy avanzada. Pero ahora se ha encontrado un método para avanzar mucho el diagnóstico: se mide el movimiento del agua dentro del cráneo, como explica Víctor Montal, ingeniero investigador de la Unidad de Memoria Hospital de Sant Pau.
"Si hay una muerte neuronal, esta agua se podrá mover más y por tanto podremos observar que hay un daño en el tejido."
Este método innovador también puede ayudar a encontrar un tratamiento para esta enfermedad, ahora incurable.
https://www.ccma.cat/324/la-demencia-frontotemporal-una-malaltia-que-canvia-la-personalitat/noticia/2913553/
"La demència frontotemporal, una malaltia neurodegenerativa que canvia la personalitat
Ara, ressonàncies magnètiques més sensibles permeten avançar el diagnòstic d'aquesta malaltia
Hi ha malalties molt difícils de diagnosticar quan en comencen els primers símptomes. És el cas de la demència frontotemporal, una malaltia neurodegenerativa minoritària que pot començar entre els 40 i els 50 anys.
A diferència de l'Alzheimer, no afecta la memòria, però canvia completament la personalitat de qui la pateix, la seva manera de ser.
Això és molt dur sobretot per a les persones del seu entorn, que poden passar anys sense saber què tenen els seus familiars. Ara, una investigació catalana ajudarà a avançar els diagnòstics.
Els que tenen aquesta malaltia es tornen desinhibits i diuen i fan coses inapropiades. Apàtics, perden l'interès pel que els envolta. Poden semblar irresponsables i ficar-se en embolics fins i tot legals. Per exemple, poden gastar-se tots els diners en coses banals o deixar de pagar impostos, perquè ja no ho veuen important. No calculen les conseqüències dels seus actes.
La demència frontotemporal costa molt de diagnosticar, i això comporta molts problemes, com explica Raquel Sánchez Valle, cap de Neurologia de l'Hospital Clínic-Idibaps, explica els problemes del diagnòstic tardà.
"Que les famílies s'estiguin consultant especialistes, neuròlegs, psiquiatres, tres o quatre anys, genera una gran ansietat, i genera problemes tant mèdics com socials."
Els diagnòstics equivocats fan que de vegades se'ls donin tractaments que no solament no els milloren els símptomes, sinó que també els poden empitjorar.
Per Ignacio Illán Gala, neuròleg de l'Hospital de Sant Pau, és important explicar a la família què passa.
"És molt important poder explicar a l'entorn del pacient, a la família, que els canvis que estan experimentant, que experimenta el pacient, són deguts a una malaltia neurodegenerativa, i que no és que el pacient s'hagi tornat una mala persona."
El problema és que la ressonància magnètica fins ara només detectava canvis en la forma del cervell quan la malaltia ja estava molt avançada. Però ara s'ha trobat un mètode per avançar molt el diagnòstic: es mesura el moviment de l'aigua dins el crani, com explica Víctor Montal, enginyer investigador de la Unitat de Memòria Hospital de Sant Pau.
"Si hi ha una mort neuronal, aquesta aigua es podrà moure més i per tant podrem observar que hi ha un dany en el teixit."
Aquest mètode innovador també pot ajudar a trobar un tractament per a aquesta malaltia, ara incurable."
https://www.ccma.cat/324/la-demencia-frontotemporal-una-malaltia-que-canvia-la-personalitat/noticia/2913553/
domingo, 31 de marzo de 2019
viernes, 29 de marzo de 2019
Què es menja durant l'embaràs pot potenciar el risc que el fill tingui TDAH
Què es menja durant l'embaràs pot potenciar el risc que el fill tingui TDAH: El problema està en el desequilibri entre la ingesta d'omega 6 i omega 3.
jueves, 28 de marzo de 2019
Conviure amb la migranya
Conviure amb la migranya: L'actor Marc García Coté, l'Àxel de La Riera, com el 12% de la població, té migranya: vòmits, pèrdua de visió i de la parla, veus llums brillants i fort mal de cap. Queden fora de joc. Què passa dins del seu cervell? Hi ha solució?
domingo, 24 de marzo de 2019
sábado, 23 de marzo de 2019
El maltractament infantil modifica el cervell i afavoreix la depressió en l'edat adulta
El maltractament infantil modifica el cervell i afavoreix la depressió en l'edat adulta: Els canvis en una zona del cervell també fan probables les recaigudes en la depressió
La noticia señala lo siguiente:
La noticia señala lo siguiente:
"El maltrato infantil modifica el cerebro y favorece la
depresión en la edad adulta
Los cambios en una zona del cerebro también hacen probables
las recaídas en la depresión
Los malos tratos a la infancia provocan cambios en algunas
zonas del cerebro que favorecen episodios recurrentes de depresión en la edad
adulta. Es lo que han demostrado por primera vez investigadores alemanes. El
estudio se ha publicado en la revista "The Lancet Psychiatry".
Algunos estudios anteriores habían mostrado que los malos
tratos provocan cambios en ciertas estructuras cerebrales. Y otros habían
asociado los malos tratos con depresión en la edad adulta. Pero este es el
primero que relaciona las tres cosas. El estudio ha sido dirigido por Nils Opel,
de la Universidad de Münster.
Los investigadores realizaron el estudio con hombres y
mujeres de entre 18 y 60 años que habían sido ingresados tras un episodio de
depresión importante y que recibían tratamiento. En el momento de ser admitidos
se les hizo un escáner por resonancia magnética, para evaluar si había
características estructurales especiales en su cerebro.
También se averiguó si habían vivido malos tratos mediante
un cuestionario. A todos se les hizo un seguimiento durante dos años.
Los pacientes se dividieron en dos grupos. Uno, de 35
personas, lo formaban los que no habían tenido ninguna recaída. El otro, las 75
personas que sí habían recaído. Ambos tenían un número similar de hombres y de
mujeres, si bien en este segundo había más mujeres.
De estos 75, 48 tuvieron sólo un nuevo episodio, pero 7
tuvieron dos y 6 en experimentaron tres. Finalmente, 14 tenían recaídas en
periodos de menos de dos meses y se les podía diagnosticar con depresión crónica.
Esta última estaba relacionada, de forma significativa, con los malos tratos
durante la infancia.
Los resultados indican que tanto el maltrato sufrido en la
infancia como la depresión recurrente estaban relacionados con la reducción del
volumen de una misma área del cerebro, la corteza insular, que regula las
emociones y la autoconciencia. También se vio esta reducción hacía más probable
una recaída en la depresión.
Implicaciones en el tratamiento
Según Nils Opel, las observaciones dan fuerza a la idea de
que los pacientes con depresión que recibieron malos tratos de pequeños tienen
diferencias clínicas con los que, con el mismo diagnóstico, no recibieron. Y
eso, añade, puede tener implicaciones en el tratamiento:
"Dado el impacto de la corteza insular en algunas
funciones cerebrales, es posible que los cambios que hemos observado reduzcan
la respuesta de estos pacientes a los tratamientos convencionales. Futuras
investigaciones deberían intentar averiguar si estos hallazgos podrían
traducirse en una atención , cuidado o tratamiento especiales que mejore los resultados
en estos individuos. "
La novedad del estudio es que se hizo un seguimiento de dos
años y no sólo en momentos puntuales. Pero una limitación, según los autores,
es que las experiencias traumáticas de maltrato en la niñez se evaluaban de
forma retrospectiva y esto podía generar sesgos en los recuerdos.
En un comentario que acompaña el artículo, Lianne Schmaal,
de la Universidad de Melbourne, opina que el estudio es una contribución importante
para conocer mejor los mecanismos que aumentan el riesgo de recaídas en la
depresión. Pero también considera que queda pendiente averiguar si la reducción
en la corteza insular es permanente o si se normaliza a medida que la depresión
remite.”
https://www.ccma.cat/324/el-maltractament-infantil-modifica-el-cervell-i-afavoreix-la-depressio-dadult/noticia/2911759/
"El maltractament infantil modifica el cervell i
afavoreix la depressió en l'edat adulta
Els canvis en una zona del cervell també fan probables les
recaigudes en la depressió
Els maltractaments a la infantesa provoquen canvis en
algunes zones del cervell que afavoreixen episodis recurrents de depressió en
l'edat adulta. És el que han demostrat per primer cop investigadors alemanys.
L'estudi s'ha publicat a la revista "The Lancet Psychiatry".
Alguns estudis anteriors havien mostrat que els
maltractaments provoquen canvis en certes estructures cerebrals. I d'altres
havien associat els maltractaments amb depressió en l'edat adulta. Però aquest
és el primer que relaciona les tres coses. L'estudi ha estat dirigit per Nils
Opel, de la Universitat de Münster.
Els investigadors van fer l'estudi amb homes i dones d'entre
18 i 60 anys que havien estat ingressats després d'un episodi de depressió
important i que rebien tractament. En el moment de ser admesos se'ls va fer un
escàner per ressonància magnètica, per avaluar si hi havia característiques
estructurals especials en el seu cervell.
També es va esbrinar si havien viscut maltractaments
mitjançant un qüestionari. A tots se'ls va fer un seguiment durant dos anys.
Depressions recurrents
Els pacients es van dividir en dos grups. Un, de 35
persones, el formaven els que no havien tingut cap recaiguda. L'altre, les 75
persones que sí que havien recaigut. Tots dos tenien un nombre semblant d'homes
i de dones, si bé en aquest segon hi havia més dones.
D'aquests 75, 48 van tenir només un nou episodi, però 7 en
van tenir dos i 6 en van experimentar tres. Finalment, 14 tenien recaigudes en
períodes de menys de dos mesos i se'ls podia diagnosticar amb depressió
crònica. Aquesta darrera estava relacionada, de forma significativa, amb els
maltractaments durant la infantesa.
Els resultats indiquen que tant el maltractament patit en la
infantesa com la depressió recurrent estaven relacionats amb la reducció del
volum d'una mateixa àrea del cervell, l'escorça insular, que regula les
emocions i l'autoconsciència. També es va veure aquesta reducció feia més
probable una recaiguda en la depressió.
Implicacions en el tractament
Segons Nils Opel, les observacions donen força a la idea que
els pacients amb depressió que van rebre maltractaments de petits tenen
diferències clíniques amb els que, amb el mateix diagnòstic, no en van rebre. I
això, afegeix, pot tenir implicacions en el tractament:
"Donat l'impacte de l'escorça insular en algunes
funcions cerebrals, és possible que els canvis que hem observat redueixin la
resposta d'aquests pacients als tractaments convencionals. Futures
investigacions haurien d'intentar esbrinar si aquestes troballes es podrien
traduir en una atenció, cura o tractament especials que millori els resultats
en aquests individus."
La novetat de l'estudi és que es va fer un seguiment de dos
anys i no només en moments puntuals. Però una limitació, segons els autors, és
que les experiències traumàtiques de maltractament a la infantesa s'avaluaven
de forma retrospectiva i això podia generar biaixos en els records.
En un comentari que acompanya l'article, Lianne Schmaal, de
la Universitat de Melbourne, opina que l'estudi és una contribució important per
conèixer millor els mecanismes que augmenten el risc de recaigudes en la
depressió. Però també considera que queda pendent esbrinar si la reducció en
l'escorça insular és permanent o si es normalitza a mesura que la depressió
remet."
https://www.ccma.cat/324/el-maltractament-infantil-modifica-el-cervell-i-afavoreix-la-depressio-dadult/noticia/2911759/
lunes, 18 de marzo de 2019
viernes, 8 de marzo de 2019
lunes, 4 de marzo de 2019
V. Completa. Disciplina Positiva: educar con amabilidad y firmeza. Maris...
Un concepto para incluir en el proceso de enseñanza en las Instituciones Educativas, constructivo, positivo, recreativo, reparador y esperanzador. Disciplina positiva.
domingo, 3 de marzo de 2019
Biciclown: un viaje para descubrir la vida. Álvaro Neil, viajero
Un testimonio muy valioso que invita a vivir la vida desde una contemplación continua desde lo cotidiano.
Un testimonio de empatía con la vida, con el mundo.
Un testimonio del cómo se puede vivir la vida.
viernes, 1 de marzo de 2019
Todo lo que me enseñaron los niños. José Antonio Fernández Bravo, maestro
Un ejemplo maravilloso de aprendizaje. Un maestro, que aprendió a ser empático.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)