lunes, 21 de octubre de 2019
lunes, 7 de octubre de 2019
viernes, 4 de octubre de 2019
miércoles, 2 de octubre de 2019
miércoles, 11 de septiembre de 2019
miércoles, 31 de julio de 2019
sábado, 6 de julio de 2019
miércoles, 12 de junio de 2019
Eduard Punset
Eduard Punset: Albert Om és el convidat de l'economista, polític, escriptor i divulgador científic Eduard Punset. Tots dos passen un cap de setmana a la masia que té Punset a Fonteta, al Baix Empordà. Una casa preciosa, molt gran i que s'anirà omplint de gent. L'Albert coneix les seves fans i amigues, el seu únic amic 'mascle' i la seva família. Descobreix el Punset avi, que juga amb les seves nétes. Miren junts el futbol, juguen a bàsquet, van a missa i a la farmàcia... De la teoria a la pràctica, aquest cap de setmana l'Albert Om descobreix com fa les petites coses de cada dia un home que es dedica a pensar-ne de grans i d'importants.
Com va la vida? - Capítol 1
Com va la vida? - Capítol 1: Com va la vida? Som capaços de disfrutar-la, amb tot el que passa? És possible la felicitat en el segle XXI? Estem perdent els valors o simplement canviant-los? Per què ens costa veure la llum... i per què és tan cara? Primer dels dos capítols en què Andreu Buenafuente analitza amb Eduard Punset les claus per afrontar els difícils temps que estem vivint.
sábado, 25 de mayo de 2019
Modelats per les hormones
Modelats per les hormones: Creixem fins a una mida determinada, ens diferenciem en homes i dones i regulem la temperatura o l'energia corporal a través d'hormones. Si els gens són el projecte, les hormones són les mans de l'escultor.
lunes, 13 de mayo de 2019
lunes, 6 de mayo de 2019
Te llegó la noche justo poco antes de que llegase tu primavera
Te llegó la noche
justo poco antes de que llegase tu
primavera, y con ella, como en un viaje sin retorno, tu consciencia partió.
Sólo hay noche.
Por momentos,
parece que la Luna se pasea por tu mundo dejando un rastro de tu luz en las
adormiladas conciencias de los desamparados. Pero tú, continúas con tu agitada
aventura.
¡Mira, que aún te
invoco y te arrullo con nanas y cunas!
Cuando retornes
de tu precipitado éxodo, puede que ya no esté. Por mí, habrán pasado algunos
otoños privados del resplandor de tu estrella.
Por eso, ¡vuelve!,
antes de que se pierda la fuerza de mi voz en tu consciencia.
María Puccio
Fotografía de María Puccio
jueves, 25 de abril de 2019
Tenerife: turisme de lava
Tenerife: turisme de lava: Els volcans de Tenerife han conformat una illa on la lava és la seva protagonista. L'explosió d'un volcà és molt semblant al que passa quan s'esbrava una coca-cola. Amb un guia del Parc Nacional del Teide, 'Quèquicom' s'endinsa en la lava i explora un dels tubs volcànics més grans del món.
domingo, 14 de abril de 2019
Porque naciste paloma
Naciste paloma,
pura como la nieve recién regada
sobre fértil llanura en donde la vida se escampa.
Cuando apenas alzabas vuelo
Vientos Paracas,
alcanzaron el despertar de tus endebles alas
transformarlas en frágil cristal.
Fisurada en tu alma te encontré.
El Arco Iris era insignia en tu pecho.
Cuando los polvos y los aromas de las falsas
alegrías
arroparon y
atraparon tus frágiles sueños,
en cenizas grises sucumbiste.
Rota y casi sentenciada a pena de muerte
te alzaste.
Erguiste tu cabeza en el Cosmos
entre tenue
amanecer de otoño,
aún apelando a la esperanza
retornaste al ciclo de la vida.
Ahora, en tierras fecundas te escampas
recordándote paloma,
transformándote para otro ser.
Así testigo me haces de la vida,
cerrando y abriendo ciclos
de agonía y
esperanza
dejando atrás el tiempo de aprendiz.
Tus alas Paloma,
una vez más al viento baten
doblegándolo en la gravedad y en la inclemencia.
María Puccio
Fotografía de María Puccio.
domingo, 7 de abril de 2019
sábado, 6 de abril de 2019
Da Vinci: no hace falta ser un genio para ser genial. Christian Gálvez, ...
Si del fracaso se aprende, entonces soy una excepcional experta en el fracaso para hoy, ser brillante resiliente, apasionada en mi carrera a la que aplico mis aprendizajes de las experiencias personales de sobrevivencia, que me dejan el grato sabor del que es poder y saber vivir.
Interesante resumen de ya, cotidianas y esperadas tertulias de este proyecto que comparte aprendizajes significativos para animarnos y acompañarnos desde la perspectiva de la Psicología Positiva.
Son experiencias de aprendizaje en PNL para forjarnos cambios significativos de la percepción de la vida, y para que, desde la experiencia personal, cada uno mida sus propios éxitos.
Me siento exitosa.
Isabe.
domingo, 31 de marzo de 2019
La demència frontotemporal, una malaltia neurodegenerativa que canvia la personalitat
La demència frontotemporal, una malaltia neurodegenerativa que canvia la personalitat: Ara, ressonàncies magnètiques més sensibles permeten avançar el diagnòstic d'aquesta malaltia
"La noticia señala:
"La demencia frontotemporal, una enfermedad neurodegenerativa que cambia la personalidad
Ahora, resonancias magnéticas más sensibles permiten avanzar el diagnóstico de esta enfermedad
Hay enfermedades muy difíciles de diagnosticar cuando comienzan los primeros síntomas. Es el caso de la demencia frontotemporal, una enfermedad neurodegenerativa minoritaria que puede comenzar entre los 40 y los 50 años.
A diferencia del Alzheimer, no afecta a la memoria, pero cambia completamente la personalidad de quien la padece, su manera de ser.
Esto es muy duro sobre todo para las personas de su entorno, que pueden pasar años sin saber qué tienen sus familiares. Ahora, una investigación catalana ayudará a avanzar los diagnósticos.
Los que tienen esta enfermedad se vuelven desinhibidos y dicen y hacen cosas inapropiadas. Apáticos, pierden el interés por lo que los rodea. Pueden parecer irresponsables y meterse en líos incluso legales. Por ejemplo, pueden gastarse todo el dinero en cosas banales o dejar de pagar impuestos, porque ya no lo ven importante. No calculan las consecuencias de sus actos.
La demencia frontotemporal cuesta mucho de diagnosticar, y eso conlleva muchos problemas, como explica Raquel Sánchez Valle, jefe de Neurología del Hospital Clínico-Idibaps, explica los problemas del diagnóstico tardío.
"Que las familias estén consultando especialistas, neurólogos, psiquiatras, tres o cuatro años, genera una gran ansiedad, y genera problemas tanto médicos como sociales."
Los diagnósticos equivocados hacen que a veces se les den tratamientos que no sólo no los mejoran los síntomas, sino que también los pueden empeorar.
Para Ignacio Illán Gala, neurólogo del Hospital de Sant Pau, es importante explicar a la familia que pasa.
"Es muy importante poder contar en el entorno del paciente, a la familia, que los cambios que están experimentando, que experimenta el paciente, se deben a una enfermedad neurodegenerativa, y que no es que el paciente se haya vuelto una mala persona . "
El problema es que la resonancia magnética hasta ahora sólo detectaba cambios en la forma del cerebro cuando la enfermedad ya estaba muy avanzada. Pero ahora se ha encontrado un método para avanzar mucho el diagnóstico: se mide el movimiento del agua dentro del cráneo, como explica Víctor Montal, ingeniero investigador de la Unidad de Memoria Hospital de Sant Pau.
"Si hay una muerte neuronal, esta agua se podrá mover más y por tanto podremos observar que hay un daño en el tejido."
Este método innovador también puede ayudar a encontrar un tratamiento para esta enfermedad, ahora incurable.
https://www.ccma.cat/324/la-demencia-frontotemporal-una-malaltia-que-canvia-la-personalitat/noticia/2913553/
"La demència frontotemporal, una malaltia neurodegenerativa que canvia la personalitat
Ara, ressonàncies magnètiques més sensibles permeten avançar el diagnòstic d'aquesta malaltia
Hi ha malalties molt difícils de diagnosticar quan en comencen els primers símptomes. És el cas de la demència frontotemporal, una malaltia neurodegenerativa minoritària que pot començar entre els 40 i els 50 anys.
A diferència de l'Alzheimer, no afecta la memòria, però canvia completament la personalitat de qui la pateix, la seva manera de ser.
Això és molt dur sobretot per a les persones del seu entorn, que poden passar anys sense saber què tenen els seus familiars. Ara, una investigació catalana ajudarà a avançar els diagnòstics.
Els que tenen aquesta malaltia es tornen desinhibits i diuen i fan coses inapropiades. Apàtics, perden l'interès pel que els envolta. Poden semblar irresponsables i ficar-se en embolics fins i tot legals. Per exemple, poden gastar-se tots els diners en coses banals o deixar de pagar impostos, perquè ja no ho veuen important. No calculen les conseqüències dels seus actes.
La demència frontotemporal costa molt de diagnosticar, i això comporta molts problemes, com explica Raquel Sánchez Valle, cap de Neurologia de l'Hospital Clínic-Idibaps, explica els problemes del diagnòstic tardà.
"Que les famílies s'estiguin consultant especialistes, neuròlegs, psiquiatres, tres o quatre anys, genera una gran ansietat, i genera problemes tant mèdics com socials."
Els diagnòstics equivocats fan que de vegades se'ls donin tractaments que no solament no els milloren els símptomes, sinó que també els poden empitjorar.
Per Ignacio Illán Gala, neuròleg de l'Hospital de Sant Pau, és important explicar a la família què passa.
"És molt important poder explicar a l'entorn del pacient, a la família, que els canvis que estan experimentant, que experimenta el pacient, són deguts a una malaltia neurodegenerativa, i que no és que el pacient s'hagi tornat una mala persona."
El problema és que la ressonància magnètica fins ara només detectava canvis en la forma del cervell quan la malaltia ja estava molt avançada. Però ara s'ha trobat un mètode per avançar molt el diagnòstic: es mesura el moviment de l'aigua dins el crani, com explica Víctor Montal, enginyer investigador de la Unitat de Memòria Hospital de Sant Pau.
"Si hi ha una mort neuronal, aquesta aigua es podrà moure més i per tant podrem observar que hi ha un dany en el teixit."
Aquest mètode innovador també pot ajudar a trobar un tractament per a aquesta malaltia, ara incurable."
https://www.ccma.cat/324/la-demencia-frontotemporal-una-malaltia-que-canvia-la-personalitat/noticia/2913553/
"La noticia señala:
"La demencia frontotemporal, una enfermedad neurodegenerativa que cambia la personalidad
Ahora, resonancias magnéticas más sensibles permiten avanzar el diagnóstico de esta enfermedad
Hay enfermedades muy difíciles de diagnosticar cuando comienzan los primeros síntomas. Es el caso de la demencia frontotemporal, una enfermedad neurodegenerativa minoritaria que puede comenzar entre los 40 y los 50 años.
A diferencia del Alzheimer, no afecta a la memoria, pero cambia completamente la personalidad de quien la padece, su manera de ser.
Esto es muy duro sobre todo para las personas de su entorno, que pueden pasar años sin saber qué tienen sus familiares. Ahora, una investigación catalana ayudará a avanzar los diagnósticos.
Los que tienen esta enfermedad se vuelven desinhibidos y dicen y hacen cosas inapropiadas. Apáticos, pierden el interés por lo que los rodea. Pueden parecer irresponsables y meterse en líos incluso legales. Por ejemplo, pueden gastarse todo el dinero en cosas banales o dejar de pagar impuestos, porque ya no lo ven importante. No calculan las consecuencias de sus actos.
La demencia frontotemporal cuesta mucho de diagnosticar, y eso conlleva muchos problemas, como explica Raquel Sánchez Valle, jefe de Neurología del Hospital Clínico-Idibaps, explica los problemas del diagnóstico tardío.
"Que las familias estén consultando especialistas, neurólogos, psiquiatras, tres o cuatro años, genera una gran ansiedad, y genera problemas tanto médicos como sociales."
Los diagnósticos equivocados hacen que a veces se les den tratamientos que no sólo no los mejoran los síntomas, sino que también los pueden empeorar.
Para Ignacio Illán Gala, neurólogo del Hospital de Sant Pau, es importante explicar a la familia que pasa.
"Es muy importante poder contar en el entorno del paciente, a la familia, que los cambios que están experimentando, que experimenta el paciente, se deben a una enfermedad neurodegenerativa, y que no es que el paciente se haya vuelto una mala persona . "
El problema es que la resonancia magnética hasta ahora sólo detectaba cambios en la forma del cerebro cuando la enfermedad ya estaba muy avanzada. Pero ahora se ha encontrado un método para avanzar mucho el diagnóstico: se mide el movimiento del agua dentro del cráneo, como explica Víctor Montal, ingeniero investigador de la Unidad de Memoria Hospital de Sant Pau.
"Si hay una muerte neuronal, esta agua se podrá mover más y por tanto podremos observar que hay un daño en el tejido."
Este método innovador también puede ayudar a encontrar un tratamiento para esta enfermedad, ahora incurable.
https://www.ccma.cat/324/la-demencia-frontotemporal-una-malaltia-que-canvia-la-personalitat/noticia/2913553/
"La demència frontotemporal, una malaltia neurodegenerativa que canvia la personalitat
Ara, ressonàncies magnètiques més sensibles permeten avançar el diagnòstic d'aquesta malaltia
Hi ha malalties molt difícils de diagnosticar quan en comencen els primers símptomes. És el cas de la demència frontotemporal, una malaltia neurodegenerativa minoritària que pot començar entre els 40 i els 50 anys.
A diferència de l'Alzheimer, no afecta la memòria, però canvia completament la personalitat de qui la pateix, la seva manera de ser.
Això és molt dur sobretot per a les persones del seu entorn, que poden passar anys sense saber què tenen els seus familiars. Ara, una investigació catalana ajudarà a avançar els diagnòstics.
Els que tenen aquesta malaltia es tornen desinhibits i diuen i fan coses inapropiades. Apàtics, perden l'interès pel que els envolta. Poden semblar irresponsables i ficar-se en embolics fins i tot legals. Per exemple, poden gastar-se tots els diners en coses banals o deixar de pagar impostos, perquè ja no ho veuen important. No calculen les conseqüències dels seus actes.
La demència frontotemporal costa molt de diagnosticar, i això comporta molts problemes, com explica Raquel Sánchez Valle, cap de Neurologia de l'Hospital Clínic-Idibaps, explica els problemes del diagnòstic tardà.
"Que les famílies s'estiguin consultant especialistes, neuròlegs, psiquiatres, tres o quatre anys, genera una gran ansietat, i genera problemes tant mèdics com socials."
Els diagnòstics equivocats fan que de vegades se'ls donin tractaments que no solament no els milloren els símptomes, sinó que també els poden empitjorar.
Per Ignacio Illán Gala, neuròleg de l'Hospital de Sant Pau, és important explicar a la família què passa.
"És molt important poder explicar a l'entorn del pacient, a la família, que els canvis que estan experimentant, que experimenta el pacient, són deguts a una malaltia neurodegenerativa, i que no és que el pacient s'hagi tornat una mala persona."
El problema és que la ressonància magnètica fins ara només detectava canvis en la forma del cervell quan la malaltia ja estava molt avançada. Però ara s'ha trobat un mètode per avançar molt el diagnòstic: es mesura el moviment de l'aigua dins el crani, com explica Víctor Montal, enginyer investigador de la Unitat de Memòria Hospital de Sant Pau.
"Si hi ha una mort neuronal, aquesta aigua es podrà moure més i per tant podrem observar que hi ha un dany en el teixit."
Aquest mètode innovador també pot ajudar a trobar un tractament per a aquesta malaltia, ara incurable."
https://www.ccma.cat/324/la-demencia-frontotemporal-una-malaltia-que-canvia-la-personalitat/noticia/2913553/
viernes, 29 de marzo de 2019
Què es menja durant l'embaràs pot potenciar el risc que el fill tingui TDAH
Què es menja durant l'embaràs pot potenciar el risc que el fill tingui TDAH: El problema està en el desequilibri entre la ingesta d'omega 6 i omega 3.
jueves, 28 de marzo de 2019
Conviure amb la migranya
Conviure amb la migranya: L'actor Marc García Coté, l'Àxel de La Riera, com el 12% de la població, té migranya: vòmits, pèrdua de visió i de la parla, veus llums brillants i fort mal de cap. Queden fora de joc. Què passa dins del seu cervell? Hi ha solució?
domingo, 24 de marzo de 2019
sábado, 23 de marzo de 2019
El maltractament infantil modifica el cervell i afavoreix la depressió en l'edat adulta
El maltractament infantil modifica el cervell i afavoreix la depressió en l'edat adulta: Els canvis en una zona del cervell també fan probables les recaigudes en la depressió
La noticia señala lo siguiente:
La noticia señala lo siguiente:
"El maltrato infantil modifica el cerebro y favorece la
depresión en la edad adulta
Los cambios en una zona del cerebro también hacen probables
las recaídas en la depresión
Los malos tratos a la infancia provocan cambios en algunas
zonas del cerebro que favorecen episodios recurrentes de depresión en la edad
adulta. Es lo que han demostrado por primera vez investigadores alemanes. El
estudio se ha publicado en la revista "The Lancet Psychiatry".
Algunos estudios anteriores habían mostrado que los malos
tratos provocan cambios en ciertas estructuras cerebrales. Y otros habían
asociado los malos tratos con depresión en la edad adulta. Pero este es el
primero que relaciona las tres cosas. El estudio ha sido dirigido por Nils Opel,
de la Universidad de Münster.
Los investigadores realizaron el estudio con hombres y
mujeres de entre 18 y 60 años que habían sido ingresados tras un episodio de
depresión importante y que recibían tratamiento. En el momento de ser admitidos
se les hizo un escáner por resonancia magnética, para evaluar si había
características estructurales especiales en su cerebro.
También se averiguó si habían vivido malos tratos mediante
un cuestionario. A todos se les hizo un seguimiento durante dos años.
Los pacientes se dividieron en dos grupos. Uno, de 35
personas, lo formaban los que no habían tenido ninguna recaída. El otro, las 75
personas que sí habían recaído. Ambos tenían un número similar de hombres y de
mujeres, si bien en este segundo había más mujeres.
De estos 75, 48 tuvieron sólo un nuevo episodio, pero 7
tuvieron dos y 6 en experimentaron tres. Finalmente, 14 tenían recaídas en
periodos de menos de dos meses y se les podía diagnosticar con depresión crónica.
Esta última estaba relacionada, de forma significativa, con los malos tratos
durante la infancia.
Los resultados indican que tanto el maltrato sufrido en la
infancia como la depresión recurrente estaban relacionados con la reducción del
volumen de una misma área del cerebro, la corteza insular, que regula las
emociones y la autoconciencia. También se vio esta reducción hacía más probable
una recaída en la depresión.
Implicaciones en el tratamiento
Según Nils Opel, las observaciones dan fuerza a la idea de
que los pacientes con depresión que recibieron malos tratos de pequeños tienen
diferencias clínicas con los que, con el mismo diagnóstico, no recibieron. Y
eso, añade, puede tener implicaciones en el tratamiento:
"Dado el impacto de la corteza insular en algunas
funciones cerebrales, es posible que los cambios que hemos observado reduzcan
la respuesta de estos pacientes a los tratamientos convencionales. Futuras
investigaciones deberían intentar averiguar si estos hallazgos podrían
traducirse en una atención , cuidado o tratamiento especiales que mejore los resultados
en estos individuos. "
La novedad del estudio es que se hizo un seguimiento de dos
años y no sólo en momentos puntuales. Pero una limitación, según los autores,
es que las experiencias traumáticas de maltrato en la niñez se evaluaban de
forma retrospectiva y esto podía generar sesgos en los recuerdos.
En un comentario que acompaña el artículo, Lianne Schmaal,
de la Universidad de Melbourne, opina que el estudio es una contribución importante
para conocer mejor los mecanismos que aumentan el riesgo de recaídas en la
depresión. Pero también considera que queda pendiente averiguar si la reducción
en la corteza insular es permanente o si se normaliza a medida que la depresión
remite.”
https://www.ccma.cat/324/el-maltractament-infantil-modifica-el-cervell-i-afavoreix-la-depressio-dadult/noticia/2911759/
"El maltractament infantil modifica el cervell i
afavoreix la depressió en l'edat adulta
Els canvis en una zona del cervell també fan probables les
recaigudes en la depressió
Els maltractaments a la infantesa provoquen canvis en
algunes zones del cervell que afavoreixen episodis recurrents de depressió en
l'edat adulta. És el que han demostrat per primer cop investigadors alemanys.
L'estudi s'ha publicat a la revista "The Lancet Psychiatry".
Alguns estudis anteriors havien mostrat que els
maltractaments provoquen canvis en certes estructures cerebrals. I d'altres
havien associat els maltractaments amb depressió en l'edat adulta. Però aquest
és el primer que relaciona les tres coses. L'estudi ha estat dirigit per Nils
Opel, de la Universitat de Münster.
Els investigadors van fer l'estudi amb homes i dones d'entre
18 i 60 anys que havien estat ingressats després d'un episodi de depressió
important i que rebien tractament. En el moment de ser admesos se'ls va fer un
escàner per ressonància magnètica, per avaluar si hi havia característiques
estructurals especials en el seu cervell.
També es va esbrinar si havien viscut maltractaments
mitjançant un qüestionari. A tots se'ls va fer un seguiment durant dos anys.
Depressions recurrents
Els pacients es van dividir en dos grups. Un, de 35
persones, el formaven els que no havien tingut cap recaiguda. L'altre, les 75
persones que sí que havien recaigut. Tots dos tenien un nombre semblant d'homes
i de dones, si bé en aquest segon hi havia més dones.
D'aquests 75, 48 van tenir només un nou episodi, però 7 en
van tenir dos i 6 en van experimentar tres. Finalment, 14 tenien recaigudes en
períodes de menys de dos mesos i se'ls podia diagnosticar amb depressió
crònica. Aquesta darrera estava relacionada, de forma significativa, amb els
maltractaments durant la infantesa.
Els resultats indiquen que tant el maltractament patit en la
infantesa com la depressió recurrent estaven relacionats amb la reducció del
volum d'una mateixa àrea del cervell, l'escorça insular, que regula les
emocions i l'autoconsciència. També es va veure aquesta reducció feia més
probable una recaiguda en la depressió.
Implicacions en el tractament
Segons Nils Opel, les observacions donen força a la idea que
els pacients amb depressió que van rebre maltractaments de petits tenen
diferències clíniques amb els que, amb el mateix diagnòstic, no en van rebre. I
això, afegeix, pot tenir implicacions en el tractament:
"Donat l'impacte de l'escorça insular en algunes
funcions cerebrals, és possible que els canvis que hem observat redueixin la
resposta d'aquests pacients als tractaments convencionals. Futures
investigacions haurien d'intentar esbrinar si aquestes troballes es podrien
traduir en una atenció, cura o tractament especials que millori els resultats
en aquests individus."
La novetat de l'estudi és que es va fer un seguiment de dos
anys i no només en moments puntuals. Però una limitació, segons els autors, és
que les experiències traumàtiques de maltractament a la infantesa s'avaluaven
de forma retrospectiva i això podia generar biaixos en els records.
En un comentari que acompanya l'article, Lianne Schmaal, de
la Universitat de Melbourne, opina que l'estudi és una contribució important per
conèixer millor els mecanismes que augmenten el risc de recaigudes en la
depressió. Però també considera que queda pendent esbrinar si la reducció en
l'escorça insular és permanent o si es normalitza a mesura que la depressió
remet."
https://www.ccma.cat/324/el-maltractament-infantil-modifica-el-cervell-i-afavoreix-la-depressio-dadult/noticia/2911759/
lunes, 18 de marzo de 2019
viernes, 8 de marzo de 2019
lunes, 4 de marzo de 2019
V. Completa. Disciplina Positiva: educar con amabilidad y firmeza. Maris...
Un concepto para incluir en el proceso de enseñanza en las Instituciones Educativas, constructivo, positivo, recreativo, reparador y esperanzador. Disciplina positiva.
domingo, 3 de marzo de 2019
Biciclown: un viaje para descubrir la vida. Álvaro Neil, viajero
Un testimonio muy valioso que invita a vivir la vida desde una contemplación continua desde lo cotidiano.
Un testimonio de empatía con la vida, con el mundo.
Un testimonio del cómo se puede vivir la vida.
viernes, 1 de marzo de 2019
Todo lo que me enseñaron los niños. José Antonio Fernández Bravo, maestro
Un ejemplo maravilloso de aprendizaje. Un maestro, que aprendió a ser empático.
sábado, 16 de febrero de 2019
Roemer, expert en canvi climàtic: "Cal afrontar-lo per ajudar la gent, no els negocis"
Roemer, expert en canvi climàtic: "Cal afrontar-lo per ajudar la gent, no els negocis": Un dels màxims experts en economia i canvi climàtic, afirma que és possible reduir les emissions, ajudar en l'economia i combatre les desigualtats
La injustícia del canvi climàtic
La injustícia del canvi climàtic: Sovint els més afectats són els que menys han contribuït a l'escalfament global.
El paper de cèl·lules no neuronals en el Parkinson, demostrat per primer cop
El paper de cèl·lules no neuronals en el Parkinson, demostrat per primer cop: La recerca d'investigadors de centres catalans obre la porta a nous enfocaments terapèutics
La siguiente noticia científica, señala lo siguiente:
""El papel de células no neuronales en el Parkinson, demostrado por primera vez
La búsqueda de investigadores de centros catalanes abre la puerta a nuevos enfoques terapéuticos
Un estudio llevado a cabo por investigadores de centros catalanes demuestra, por primera vez, el papel de células que no son neuronas en el Parkinson. Hasta ahora, la enfermedad sólo se ha asociado con la degeneración de neuronas que producen el neurotransmisor llamado dopamina. Ahora unas células llamadas astrocitos se convierten en un objetivo para hacer frente al Parkinson.
El estudio ha sido dirigido por Antonella Consiglio del IDIBELL (Idibell) y de Facultad de Medicina y Ciencias de la Salud de la Universidad de Barcelona (UB), y Ángel Raya, del Centro de Medicina Regenerativa de Barcelona, ubicado también en las instalaciones del IDIBELL. Se ha publicado en la revista "Stem Cell Reports".
Los investigadores han descubierto que las versiones defectuosas de unas células cerebrales humanas llamadas astrocitos están vinculadas a la acumulación de una proteína tóxica característica de la enfermedad de Parkinson, llamada α-sinucleína. Los astrocitos forman parte de las llamadas células gliales, que tienen un papel de apoyo y protección en el sistema nervioso central. Por ello, se consideraba que las causas había que buscar a las neuronas. El trabajo significa un cambio radical, como explica la doctora Consiglio:
"Nuestros resultados cambian completamente nuestra visión anterior de la participación de los astrocitos en la enfermedad de Parkinson. De verlos como células espectadoras principalmente con un papel protector, hemos pasado a considerarlas jugadores críticos que propagan la enfermedad y amplifican el grado de degeneración neuronal ".
Los análisis de muestras de tejido cerebral post mortem de pacientes con Parkinson permitieron constatar que tenían una acumulación anormal de α-sinucleína. Aún así, los investigadores lo consideraban un efecto secundario. Había una demostración experimental de su papel.
Células derivadas de pacientes
Para intentar demostrar este papel, los investigadores usaron células derivadas de pacientes de Parkinson con una mutación concreta, LRRK2. En colaboración con Eduardo Tolosa, de la Unidad de Parkinson y Trastornos del Movimiento del Hospital Clínico de Barcelona, generaron células glia derivadas de células madre. Así comprobaron que los astrocitos de los pacientes con Parkinson están alterados y acumulan niveles anormales de α-sinucleína.
El siguiente paso fue utilizar la técnica de edición genética CRISPR, crearon dos líneas de células: una de enfermos y una segunda de individuos sanos, para hacer de control. Transferida a las neuronas productoras de dopamina, dio lugar al acortamiento y desintegración de las ramas que las neuronas proyectan para comunicarse las unas con las otras (axones y dendritas). Esto provocó la muerte neuronal incluso de las neuronas de individuos sanos.
En cambio, cuando los astrocitos sanos se cultivaban con neuronas de pacientes con Parkinson, se regeneraban los axones y las dendritas y se impedía la acumulación de la α-sinucleína. Así se restablecía la función neuronal.
Efecto positivo de un fármaco
Los investigadores utilizaron un medicamento, desarrollado para tratar la acumulación intracelular anormal de materiales tóxicos, en los astrocitos de la enfermedad de Parkinson. Y observaron que prevenían la aparición de alteraciones en los astrocitos de los pacientes y la propagación de la enfermedad en las neuronas productoras de dopamina. Los resultados son positivos, pero todavía hay que ser cautos, como explica Ángel Raya:
"Si bien estos resultados allanan el camino para utilizar los astrocitos como una diana para nuevas terapias, hay mucho que aprender antes de que estos tratamientos puedan implementarse en seres humanos".
Antonella Consiglio reconoce que los autores han quedado sorprendidos por los resultados obtenidos. También resalta la participación de los pacientes, sin los cuales no habrían podido obtener las células para hacer estas búsquedas. Los próximos pasos, explica, "incluyen la investigación del papel de los astrocitos en el 85 al 90 por ciento de los casos de Parkinson que son esporádicos, sin causa genética conocida"."
https://www.ccma.cat/324/el-paper-de-cellules-no-neuronals-en-el-parkinson-demostrat-per-primer-cop/noticia/2897698/
"El paper de cèl·lules no neuronals en el Parkinson, demostrat per primer cop
La recerca d'investigadors de centres catalans obre la porta a nous enfocaments terapèutics
Un estudi dut a terme per investigadors de centres catalans demostra, per primer cop, el paper de cèl·lules que no són neurones en el Parkinson. Fins ara, la malaltia només s'ha associat amb la degeneració de neurones que produeixen el neurotransmissor anomenat dopamina. Ara unes cèl·lules anomenades astròcits es converteixen en un objectiu per fer front al Parkinson.
L'estudi ha estat dirigit per Antonella Consiglio de l'IDIBELL (Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge)i de Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona (UB), i Ángel Raya, del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona, ubicat també a les instal·lacions de l'IDIBELL. S'ha publicat a la revista "Stem Cell Reports".
Els investigadors han descobert que les versions defectuoses d'unes cèl·lules cerebrals humanes anomenades astròcits estan vinculades a l'acumulació d'una proteïna tòxica característica de la malaltia de Pàrkinson, anomenada α-sinucleïna. Els astròcits formen part de les anomenades cèl·lules glials, que tenen un paper de suport i protecció en el sistema nerviós central. Per això, es considerava que les causes s'havien de buscar a les neurones. El treball significa un canvi radical, com explica la doctora Consiglio:
"Els nostres resultats canvien completament la nostra visió anterior de la participació dels astròcits en la malaltia de Pàrkinson. De veure'ls com a cèl·lules espectadores principalment amb un paper protector, hem passat a considerar-les jugadors crítics que propaguen la malaltia i amplifiquen el grau de degeneració neuronal".
Les anàlisis de mostres de teixit cerebral post mortem de pacients amb Parkinson van permetre constatar que tenien una acumulació anormal de α-sinucleïna. Tot i així, els investigadors ho consideraven un efecte secundari. Calia una demostració experimental del seu paper.
Cèl·lules derivades de pacients
Per intentar demostrar aquest paper, els investigadors van fer servir cèl·lules derivades de pacients de Parkinson amb una mutació concreta, LRRK2. En col·laboració amb Eduardo Tolosa, de la Unitat de Parkinson i Trastorns del Moviment de l'Hospital Clínic de Barcelona, van generar cèl·lules glia derivades de cèl·lules mare. Així van comprovar que els astròcits dels pacients amb Parkinson estan alterats i acumulen nivells anormals de α-sinucleïna.
El següent pas va ser utilitzar la tècnica d'edició genètica CRISPR, van crear dues línies de cèl·lules: una de malalts i una segona d'individus sans, per fer de control. Transferida a les neurones productores de dopamina, va donar lloc a l'escurçament i desintegració de les branques que les neurones projecten per comunicar-se les unes amb els altres (àxons i dendrites). Això va provocar la mort neuronal fins i tot de les neurones d'individus sans.
En canvi, quan els astròcits sans es cultivaven amb neurones de pacients amb Parkinson, es regeneraven els àxons i les dendrites i s'impedia l'acumulació de l'α-sinucleïna. Així es restablia la funció neuronal.
Efecte positiu d'un fàrmac
Els investigadors van utilitzar un medicament, desenvolupat per tractar l'acumulació intracel·lular anormal de materials tòxics, en els astròcits de la malaltia de Pàrkinson. I van observar que prevenien l'aparició d'alteracions en els astròcits dels pacients i la propagació de la malaltia a les neurones productores de dopamina. Els resultats són positius, però encara cal ser cauts, com explica Ángel Raya:
"Si bé aquests resultats aplanen el camí per utilitzar els astròcits com una diana per noves teràpies, hi ha molt a aprendre abans que aquests tractaments puguin implementar-se en éssers humans".
Antonella Consiglio reconeix que els autors han quedat sorpresos pels resultats obtinguts. També ressalta la participació dels pacients, sense els quals no s'haurien pogut obtenir les cèl·lules per fer aquestes recerques. Els propers passos, explica, "inclouen la investigació del paper dels astròcits en el 85 al 90 per cent dels casos de Parkinson que són esporàdics, sense causa genètica coneguda"."
https://www.ccma.cat/324/el-paper-de-cellules-no-neuronals-en-el-parkinson-demostrat-per-primer-cop/noticia/2897698/
La siguiente noticia científica, señala lo siguiente:
""El papel de células no neuronales en el Parkinson, demostrado por primera vez
La búsqueda de investigadores de centros catalanes abre la puerta a nuevos enfoques terapéuticos
Un estudio llevado a cabo por investigadores de centros catalanes demuestra, por primera vez, el papel de células que no son neuronas en el Parkinson. Hasta ahora, la enfermedad sólo se ha asociado con la degeneración de neuronas que producen el neurotransmisor llamado dopamina. Ahora unas células llamadas astrocitos se convierten en un objetivo para hacer frente al Parkinson.
El estudio ha sido dirigido por Antonella Consiglio del IDIBELL (Idibell) y de Facultad de Medicina y Ciencias de la Salud de la Universidad de Barcelona (UB), y Ángel Raya, del Centro de Medicina Regenerativa de Barcelona, ubicado también en las instalaciones del IDIBELL. Se ha publicado en la revista "Stem Cell Reports".
Los investigadores han descubierto que las versiones defectuosas de unas células cerebrales humanas llamadas astrocitos están vinculadas a la acumulación de una proteína tóxica característica de la enfermedad de Parkinson, llamada α-sinucleína. Los astrocitos forman parte de las llamadas células gliales, que tienen un papel de apoyo y protección en el sistema nervioso central. Por ello, se consideraba que las causas había que buscar a las neuronas. El trabajo significa un cambio radical, como explica la doctora Consiglio:
"Nuestros resultados cambian completamente nuestra visión anterior de la participación de los astrocitos en la enfermedad de Parkinson. De verlos como células espectadoras principalmente con un papel protector, hemos pasado a considerarlas jugadores críticos que propagan la enfermedad y amplifican el grado de degeneración neuronal ".
Los análisis de muestras de tejido cerebral post mortem de pacientes con Parkinson permitieron constatar que tenían una acumulación anormal de α-sinucleína. Aún así, los investigadores lo consideraban un efecto secundario. Había una demostración experimental de su papel.
Células derivadas de pacientes
Para intentar demostrar este papel, los investigadores usaron células derivadas de pacientes de Parkinson con una mutación concreta, LRRK2. En colaboración con Eduardo Tolosa, de la Unidad de Parkinson y Trastornos del Movimiento del Hospital Clínico de Barcelona, generaron células glia derivadas de células madre. Así comprobaron que los astrocitos de los pacientes con Parkinson están alterados y acumulan niveles anormales de α-sinucleína.
El siguiente paso fue utilizar la técnica de edición genética CRISPR, crearon dos líneas de células: una de enfermos y una segunda de individuos sanos, para hacer de control. Transferida a las neuronas productoras de dopamina, dio lugar al acortamiento y desintegración de las ramas que las neuronas proyectan para comunicarse las unas con las otras (axones y dendritas). Esto provocó la muerte neuronal incluso de las neuronas de individuos sanos.
En cambio, cuando los astrocitos sanos se cultivaban con neuronas de pacientes con Parkinson, se regeneraban los axones y las dendritas y se impedía la acumulación de la α-sinucleína. Así se restablecía la función neuronal.
Efecto positivo de un fármaco
Los investigadores utilizaron un medicamento, desarrollado para tratar la acumulación intracelular anormal de materiales tóxicos, en los astrocitos de la enfermedad de Parkinson. Y observaron que prevenían la aparición de alteraciones en los astrocitos de los pacientes y la propagación de la enfermedad en las neuronas productoras de dopamina. Los resultados son positivos, pero todavía hay que ser cautos, como explica Ángel Raya:
"Si bien estos resultados allanan el camino para utilizar los astrocitos como una diana para nuevas terapias, hay mucho que aprender antes de que estos tratamientos puedan implementarse en seres humanos".
Antonella Consiglio reconoce que los autores han quedado sorprendidos por los resultados obtenidos. También resalta la participación de los pacientes, sin los cuales no habrían podido obtener las células para hacer estas búsquedas. Los próximos pasos, explica, "incluyen la investigación del papel de los astrocitos en el 85 al 90 por ciento de los casos de Parkinson que son esporádicos, sin causa genética conocida"."
https://www.ccma.cat/324/el-paper-de-cellules-no-neuronals-en-el-parkinson-demostrat-per-primer-cop/noticia/2897698/
"El paper de cèl·lules no neuronals en el Parkinson, demostrat per primer cop
La recerca d'investigadors de centres catalans obre la porta a nous enfocaments terapèutics
Un estudi dut a terme per investigadors de centres catalans demostra, per primer cop, el paper de cèl·lules que no són neurones en el Parkinson. Fins ara, la malaltia només s'ha associat amb la degeneració de neurones que produeixen el neurotransmissor anomenat dopamina. Ara unes cèl·lules anomenades astròcits es converteixen en un objectiu per fer front al Parkinson.
L'estudi ha estat dirigit per Antonella Consiglio de l'IDIBELL (Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge)i de Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona (UB), i Ángel Raya, del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona, ubicat també a les instal·lacions de l'IDIBELL. S'ha publicat a la revista "Stem Cell Reports".
Els investigadors han descobert que les versions defectuoses d'unes cèl·lules cerebrals humanes anomenades astròcits estan vinculades a l'acumulació d'una proteïna tòxica característica de la malaltia de Pàrkinson, anomenada α-sinucleïna. Els astròcits formen part de les anomenades cèl·lules glials, que tenen un paper de suport i protecció en el sistema nerviós central. Per això, es considerava que les causes s'havien de buscar a les neurones. El treball significa un canvi radical, com explica la doctora Consiglio:
"Els nostres resultats canvien completament la nostra visió anterior de la participació dels astròcits en la malaltia de Pàrkinson. De veure'ls com a cèl·lules espectadores principalment amb un paper protector, hem passat a considerar-les jugadors crítics que propaguen la malaltia i amplifiquen el grau de degeneració neuronal".
Les anàlisis de mostres de teixit cerebral post mortem de pacients amb Parkinson van permetre constatar que tenien una acumulació anormal de α-sinucleïna. Tot i així, els investigadors ho consideraven un efecte secundari. Calia una demostració experimental del seu paper.
Cèl·lules derivades de pacients
Per intentar demostrar aquest paper, els investigadors van fer servir cèl·lules derivades de pacients de Parkinson amb una mutació concreta, LRRK2. En col·laboració amb Eduardo Tolosa, de la Unitat de Parkinson i Trastorns del Moviment de l'Hospital Clínic de Barcelona, van generar cèl·lules glia derivades de cèl·lules mare. Així van comprovar que els astròcits dels pacients amb Parkinson estan alterats i acumulen nivells anormals de α-sinucleïna.
El següent pas va ser utilitzar la tècnica d'edició genètica CRISPR, van crear dues línies de cèl·lules: una de malalts i una segona d'individus sans, per fer de control. Transferida a les neurones productores de dopamina, va donar lloc a l'escurçament i desintegració de les branques que les neurones projecten per comunicar-se les unes amb els altres (àxons i dendrites). Això va provocar la mort neuronal fins i tot de les neurones d'individus sans.
En canvi, quan els astròcits sans es cultivaven amb neurones de pacients amb Parkinson, es regeneraven els àxons i les dendrites i s'impedia l'acumulació de l'α-sinucleïna. Així es restablia la funció neuronal.
Efecte positiu d'un fàrmac
Els investigadors van utilitzar un medicament, desenvolupat per tractar l'acumulació intracel·lular anormal de materials tòxics, en els astròcits de la malaltia de Pàrkinson. I van observar que prevenien l'aparició d'alteracions en els astròcits dels pacients i la propagació de la malaltia a les neurones productores de dopamina. Els resultats són positius, però encara cal ser cauts, com explica Ángel Raya:
"Si bé aquests resultats aplanen el camí per utilitzar els astròcits com una diana per noves teràpies, hi ha molt a aprendre abans que aquests tractaments puguin implementar-se en éssers humans".
Antonella Consiglio reconeix que els autors han quedat sorpresos pels resultats obtinguts. També ressalta la participació dels pacients, sense els quals no s'haurien pogut obtenir les cèl·lules per fer aquestes recerques. Els propers passos, explica, "inclouen la investigació del paper dels astròcits en el 85 al 90 per cent dels casos de Parkinson que són esporàdics, sense causa genètica coneguda"."
https://www.ccma.cat/324/el-paper-de-cellules-no-neuronals-en-el-parkinson-demostrat-per-primer-cop/noticia/2897698/
Troben a Hawaii un dels taurons blancs més grans mai vistos
Troben a Hawaii un dels taurons blancs més grans mai vistos
La noticia muestra una imágenes sin audio hermosas y relajantes y, en parte, señala lo siguiente:
"Encuentran en Hawai uno de los tiburones blancos más grandes jamás vistos
Es un tiburón hembra de seis metros de largo, de medidas similares a las del tiburón más grande jamás registrado, conocido como "Deep Blue", un tiburón que tiene su propia cuenta de Twitter (@Deep_Blue_Shark) y fue objeto de un documental hace varios años. Fue descubierto en la isla de Guadalupe, en México. (...)"
"Troben a Hawaii un dels taurons blancs més grans mai vistos
És un tauró femella de sis metres de llarg, de mides semblants a les del tauró més gran mai registrat, conegut com a "Deep Blue", un tauró que té el seu propi compte de Twitter (@Deep_Blue_Shark) i va ser objecte d'un documental fa uns quants anys. Va ser descobert a l'illa de Guadalupe, a Mèxic" (...).
La noticia muestra una imágenes sin audio hermosas y relajantes y, en parte, señala lo siguiente:
"Encuentran en Hawai uno de los tiburones blancos más grandes jamás vistos
Es un tiburón hembra de seis metros de largo, de medidas similares a las del tiburón más grande jamás registrado, conocido como "Deep Blue", un tiburón que tiene su propia cuenta de Twitter (@Deep_Blue_Shark) y fue objeto de un documental hace varios años. Fue descubierto en la isla de Guadalupe, en México. (...)"
"Troben a Hawaii un dels taurons blancs més grans mai vistos
És un tauró femella de sis metres de llarg, de mides semblants a les del tauró més gran mai registrat, conegut com a "Deep Blue", un tauró que té el seu propi compte de Twitter (@Deep_Blue_Shark) i va ser objecte d'un documental fa uns quants anys. Va ser descobert a l'illa de Guadalupe, a Mèxic" (...).
jueves, 17 de enero de 2019
Mario Benedetti - A la izquierda del roble
Hermoso poema don Mario Benedetti, "A la izquierda del roble"
Comparto dos enlaces, el primero, con la letra de este hermoso poema, y el segundo, recitado.
https://www.poemas-del-alma.com/mario-benedetti-a-la-izquierda-del-roble.htm
A la izquierda del roble
No sé si alguna vez les ha pasado a ustedes
pero el Jardín Botánico es un parque dormido
El secreto es apoyarse digamos en un tronco
y oír a través del aire que admite ruidos muertoscómo en Millán y Reyes galopan los tranvías.
No sé si alguna vez les ha pasado a ustedes
pero el Jardín Botánico siempre han tenidouna agradable propensión a los sueños
Después de todo el secreto es mirar hacia arriba
y ver cómo las nubes se disputan las copasNo sé si alguna vez les ha pasado a ustedes
Aquellos dos por ejemplo a la izquierda del roble
(también podría llamarlo almendro o araucaria
No sé si alguna vez les ha pasado a ustedes
pero es lindísimo imaginar qué dicen
Para mí que el muchacho está diciendo
y me sentí feliz
el viento sobre el mar
y sin embargo aquello
No sé si alguna vez les ha pasado a ustedes
pero puedo ocurrir que de pronto uno advierta
Fíjense que él acusa con ternura
y ella se apoya contra la corteza
Para mí que el muchacho está diciendo
lo que se dice a veces en el Jardín Botánico
vos lo dijiste
nuestro amor
sólo eso
maravilloso y condenado
siempre un niño muerto
y qué verdad dura y sin sombra
un veintitrés de abril y abismo
vos donde estés
llevale flores
que yo también iré contigo.
No sé si alguna vez les ha pasado a ustedes
pero el Jardín Botánico es un parque dormido
que sólo despierta con la lluvia.
Ahora la última nube a resuelto quedarse
y nos está mojando como alegres mendigos.
El secreto está en correr con precauciones
a fin de no matar ningún escarabajo
y no pisar los hongos que aprovechan
para nadar desesperadamente.
Sin prevenciones me doy vuelta y siguen
aquellos dos a la izquierda del roble
eternos y escondidos en la lluvia
diciéndose quién sabe qué silencios.
No sé si alguna vez les ha pasado a ustedes
pero cuando la lluvia cae sobre el Botánico
aquí se quedan sólo los fantasmas.
Ustedes pueden irse.
Yo me quedo.
https://www.youtube.com/watch?v=3ki7T-J0rNc&list=RD3ki7T-J0rNc&t=381
Suscribirse a:
Entradas (Atom)